El Somni de la Ciutat - Capítol 43

A l’enterrament del seu pare, en Francesc Jufresa, la Laura no pot evitar els records més dolços viscuts al costat d’aquella figura que ho havia estat tot per a ella. Rememora com li va ensenyar a jugar amb els colors de la natura i aconsegueix a la fi relaxar el gest i somriure a la memòria del pare estimat. La resta de la família està més aviat tibada amb tots els canvis que s’acosten. I en Dimas... en Dimas, sense poder apropar-se a la Laura, té la sensació de trobar-se enmig de la més absoluta solitud...