Off the REC: Les veus que ens expliquen la vida
'Off the Rec: Les veus que ens expliquen la vida' és un pòdcast d’entrevistes emeses a 'Gent de Carrer' per aprofundir en la diversitat de mirades sobre el sector de la cultura i la comunicació. A cada episodi, el periodista Jon Garcia descobreix les experiències, reflexions i inquietuds dels convidats a través de converses honestes i properes. Un espai per escoltar, reflexionar i entendre el món a través dels qui el viuen i el narren en primera persona mitjançant el periodisme i la cultura.
Subscriu-te
#3 - La NOSTÀLGIA amb JOAN LLUÍS BOZZO - Off the REC
Presentació del pòdcast i objectiu d'aprofundir en les converses íntimes dels convidats.
Anàlisi de l'èxit intergeneracional de l'espectacle i la complexa maquinària tecnològica que l'acompanya.
Bozzo parla sobre la seva jubilació de Dagoll Dagom i el nou enfocament cap a la conciliació familiar.
Repàs dels inicis amb "No hablaré en clase" i la importància d'Antaviana en la cultura catalana.
La voluntat de la companyia per fer teatre popular sense perdre la intensitat ni la qualitat artística.
El projecte personal sobre trastorns de la conducta alimentària com a eina terapèutica de salut pública.
Una vida dedicada al teatre
En aquest episodi d'Off the Rec: Les veus que ens expliquen la vida, el presentador Jon García conversa profundament amb el director i dramaturg Joan Lluís Bozzo. La xerrada explora la trajectòria d'una figura clau en la cultura catalana i el seu pas per la històrica companyia Dagoll Dagom.
Hites de la trajectòria
- Mar i Cel: L'obra s'ha convertit en un fenomen intergeneracional que ha travessat dècades gràcies a la seva música i escenografia innovadora.
- Antaviana: Un punt d'inflexió que va projectar la companyia i va ajudar a normalitzar l'ús del català en el teatre popular.
- Teatre escolar: Bozzo destaca l'orgull d'haver estat pioners a apropar les arts escèniques a les escoles, creant nous hàbits culturals.
El valor social i terapèutic
Bozzo reflexiona sobre la dificultat de la conciliació familiar en una professió tan exigent com la teatral. Recentment, ha derivat la seva activitat cap a projectes personals com Potser tu, potser jo, una obra sobre la salut mental viscuda en primera persona per la seva família.
"Moltes vegades des del darrere de l'escenari, en el moment de Mar i Cel de la cançó del Gromet he plorat i no ho he dit mai a ningú."
Amb aquesta confessió inèdita, el convidat tanca una entrevista que humanitza el llegat d'un dels creadors més influents del nostre país.