Off the REC: Les veus que ens expliquen la vida
Off the REC: Les veus que ens expliquen la vida
Programa

Off the REC: Les veus que ens expliquen la vida

'Off the Rec: Les veus que ens expliquen la vida' és un pòdcast d’entrevistes emeses a 'Gent de Carrer' per aprofundir en la diversitat de mirades sobre el sector de la cultura i la comunicació. A cada episodi, el periodista Jon Garcia descobreix les experiències, reflexions i inquietuds dels convidats a través de converses honestes i properes. Un espai per escoltar, reflexionar i entendre el món a través dels qui el viuen i el narren en primera persona mitjançant el periodisme i la cultura.

Presentat perJon García·20 episodis
Lloc web
RSS

episodis

1-12 de 20
  • #20 - JORDI BORRÀS: “Les cambres de gas no comencen a Auschwitz, comencen amb discursos d’odi” | Off the REC - episode art
    54'

    #20 - JORDI BORRÀS: “Les cambres de gas no comencen a Auschwitz, comencen amb discursos d’odi” | Off the REC

    Quedem amb el Jordi Borràs a la cafeteria La Vecina. El fotoperiodista s’ha especialitzat en l’extrema dreta i els moviments feixistes a Catalunya i a Europa. L’entrevista té lloc a Sant Boi, un espai que simbolitza bé una manera de treballar sense despatx fix: el carrer com a escenari constant. Borràs explica el seu recorregut professional, des dels inicis com a il·lustrador freelance fins a dedicar-se plenament al fotoperiodisme, una decisió presa “amb el cor” i marcada per la necessitat d’evitar la rutina. Parla de la diferència entre la fotografia tècnica i el fotoperiodisme, reivindicant la mirada, el context i la subjectivitat com a elements centrals de l’ofici. Al llarg de la conversa reflexiona sobre la precarietat estructural del periodisme, la crisi dels mitjans i la necessitat de pagar per una informació de qualitat. També aborda en profunditat l’ascens de l’extrema dreta, el seu arrelament històric, les seves estratègies comunicatives i la normalització dels discursos d’odi, tant a les institucions com a les xarxes socials. Borràs comparteix experiències personals de risc, agressions i amenaces derivades de la seva feina d’investigació, i explica per què ja no pot cobrir determinats actes al seu propi territori. Parla de la por com a eina de supervivència, de la importància de la prudència i de la invisibilitat com a habilitat clau del fotoperiodista. L’episodi es tanca amb una reflexió sobre el moment històric actual, els paral·lelismes amb el creixement dels feixismes fa cent anys i la responsabilitat del periodisme com a eina de transformació social, així com amb una confessió personal inesperada sobre el seu camí professional abans de dedicar-se a la fotografia. Un diàleg extens i profund sobre periodisme, poder, violència, ideologia i coherència personal.

  • #19 - ANDREA GUMES: “Ens hem oblidat de fer televisió. Estem fent ràdio en colors tot el dia” | Off the REC - episode art
    54'

    #19 - ANDREA GUMES: “Ens hem oblidat de fer televisió. Estem fent ràdio en colors tot el dia” | Off the REC

    Quedem amb Andrea Gumes a la llibreria Ona de Barcelona. Un entorn que li és natural: envoltada de llibres. La conversa parteix del seu vincle intens —i no sempre tranquil— amb la lectura, la cultura i la necessitat constant de fer, provar i pensar, per endinsar-se en una reflexió profunda sobre l’ofici de comunicar avui. Parlem de l’ansietat creativa, del nervi com a motor vital i professional, i de com aquesta inquietud l’ha portat a moure’s per formats diversos: podcasts, ràdio, televisió i prescripció cultural. Andrea explica com ha construït el seu camí sense un capital cultural heretat ni una guia clara, reivindicant el paper de la recomanació, la intuïció i el descobriment col·lectiu com a forma d’accés a la cultura. La conversa recorre la seva etapa a Ràdio Primavera Sound, el naixement de Tardeo en un context de pocs recursos i molta llibertat, i com aquesta manca de mitjans va acabar generant un llenguatge propi. També abordem el salt a la televisió pública amb Nervi, la responsabilitat de treballar a 3Cat, el pes de tenir una hora de cultura en una cadena nacional i la sensació de parlar sense retorn en un mitjà unidireccional com la televisió. Andrea reflexiona obertament sobre què és —i què no és— el periodisme avui, la síndrome de la impostora, la centralitat del “jo” en la comunicació contemporània, les contradiccions de ser considerada “la cara de la cultura” i la dificultat d’ubicar-se entre generacions, formats i expectatives. També defensa una cultura menys jeràrquica, més accessible, més compartida i amb més risc, capaç de generar debat, entusiasme i comunitat. Una conversa llarga, honesta i plena de preguntes obertes sobre identitat professional, vocació, responsabilitat pública i el desig —mai resolt— de seguir buscant.

  • #18 - TONI PADILLA: “El futbol ha estat víctima del seu propi èxit” | Off the REC - episode art
    42'

    #18 - TONI PADILLA: “El futbol ha estat víctima del seu propi èxit” | Off the REC

    Quedem amb el Toni Padilla a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach a Sabadell per parlar de ciutat, identitat i periodisme. Des dels seus orígens sabadellencs i els primers passos fent retransmissions del CE Sabadell fins a la seva trajectòria com a periodista i escriptor, la conversa recorre la relació entre futbol, història i societat. Padilla explica com l’esport pot ser una eina per entendre ciutats i països, especialment en el cas d’Itàlia, fil conductor del seu llibre Unico Grande Amore, i reflexiona sobre l’elitisme cultural que sovint menysté el futbol. L’entrevista també entra en les contradiccions del futbol modern, el poder, la corrupció, la violència i la pressió que pateixen els periodistes, així com l’impacte de les xarxes socials i la precarietat en la salut mental dins la professió. Una conversa llarga i honesta sobre vocació, passió i els límits d’un ofici tan estimat com castigat.

  • #17 - SOFIA COLL: “Prefereixo incomodar-te amb la meva llibertat que viure incòmoda” | Off the REC - episode art
    55'

    #17 - SOFIA COLL: “Prefereixo incomodar-te amb la meva llibertat que viure incòmoda” | Off the REC

    Quedem amb la Sofia Coll al bar Marcelino, davant el funicular de Montjuïc. Un espai íntimament lligat a la seva infància i al seu creixement personal. A partir d’aquest retorn als orígens, la conversa es desplega com un viatge per les diferents vides que ha anat vivint: la nena obsessionada amb cantar, l’adolescent que entra de cop a l’exposició mediàtica amb La Voz Kids, l’artista que entén que cal formar-se, desaparèixer i tornar a començar de zero tantes vegades com calgui. La Sofia parla sense filtres de la fama precoç, dels canvis bruscos de context, del pas per diferents escoles i països, de la necessitat constant de moviment i de com aquests canvis han anat construint la seva manera de veure el món i de fer cançons. Reflexiona sobre la por, la identitat, l’autoexigència i la importància d’aprendre a escoltar-se, així com del procés vital i creatiu que hi ha darrere del seu primer disc i de les decisions personals que han marcat la seva evolució artística. També hi ha espai per parlar de la imatge, de la performance, de trencar expectatives, de tallar-se els cabells com a acte d’alliberament, de la feina interna d’autoestima i de dir-se que sí a allò que fa respecte. Una conversa llarga, honesta i molt reflexiva sobre créixer, equivocar-se, reinventar-se i entendre la por no com un fre, sinó com un indicador de camí.

  • #16 - LAURA FA: “La premsa del cor és un mirall de la societat” | Off the REC - episode art
    38'

    #16 - LAURA FA: “La premsa del cor és un mirall de la societat” | Off the REC

    Quedem amb la Laura Fa a la sala de maquillatge de la televisió de Badalona. Tornem als seus inicis a Badalona Comunicació, l’espai on va començar a exercir com a periodista i que va marcar tant la seva trajectòria professional com personal. A partir d’aquí, la conversa recorre el seu pas pels esports, els motius que la van portar a deixar aquest àmbit i l’aposta clara i conscient per la premsa del cor, un terreny que va defensar des del primer moment malgrat els prejudicis dins la professió. Laura Fa parla sense embuts sobre gènere i periodisme, la dificultat de les dones per ocupar rols de primera veu en l’esport, i la diferència de tracte que ha viscut entre el món esportiu i el del cor. Reivindica una manera de fer periodisme propera, amb sentit de l’humor i compromís social, influïda per l’escola Arús, i reflexiona sobre el paper del cor com a mirall de la societat, especialment en qüestions de feminisme, poder i comportaments públics. L’entrevista també entra en la seva etapa a Sálvame, el final del programa, la gestió d’una carrera amb molts fronts oberts i la importància de no posar tots els ous al mateix cistell. Parla de treballar a Madrid, de la llibertat i les renúncies que això comporta, de la relació amb companys com Susanna Griso o Marc Giró, i del moment actual dels mitjans a Catalunya, amb la irrupció de 2Cat i la necessitat de reforçar el sector audiovisual i la llengua. En clau més personal, Laura Fa reflexiona sobre la seguretat que dona l’experiència, la síndrome de l’impostor, les decisions preses al llarg dels anys i el que li queda pendent, amb un desig molt concret: presentar unes campanades. I, fidel a l’esperit del programa, tanca l’episodi amb un autèntic off the record que fins ara no havia explicat públicament.

  • #15 - SIMONA LEVI: “El sistema vol que tinguem passions tristes per controlar-nos” | Off the REC - episode art
    1h 2min

    #15 - SIMONA LEVI: “El sistema vol que tinguem passions tristes per controlar-nos” | Off the REC

    Quedem amb la Simona Levi al seu pis a Barcelona. Una entrevista que travessa teatre, activisme, feminisme, cultura digital i poder institucional. Levi recorda la seva arribada a la Barcelona dels anys 90 i com la ciutat es va convertir en casa seva, també com a espai d’acció cultural i política. Parla de la creació d’un espai teatral autogestionat al Raval, de l’underground escènic de l’època i d’una manera d’entendre el teatre físic, l’humor i la provocació com a eines profundament polítiques. L’entrevista entra de ple en la seva trajectòria activista: la relació entre ironia i empoderament, el lideratge femení en entorns hostils, i com —segons explica— el fet de no ser presa seriosament li ha permès, en alguns moments, treballar “sota el radar” i impulsar iniciatives amb impacte real. Repassa també experiències vinculades a la lluita contra la corrupció, a dispositius ciutadans sorgits després del 15M i a filtracions que van tenir conseqüències judicials rellevants. Una part central de la conversa gira al voltant dels drets digitals i la sobirania tecnològica: la dependència de les administracions públiques de grans corporacions tecnològiques, la gestió de dades, el programari lliure i els riscos de deixar infraestructures digitals clau en mans privades. Levi defensa que hi ha alternatives viables i explica projectes i propostes concretes en aquest àmbit. També reflexiona sobre la política actual, la distància entre discurs i fets, el funcionament intern de les institucions, la dificultat de transformar-les des de dins i la necessitat —segons ella— de generar pressió social organitzada. Parla de polarització, del malestar social que alimenta l’extrema dreta i de la importància d’analitzar els motius d’aquest malestar per construir respostes “lògiques” que millorin les condicions materials de vida. Una conversa directa, crítica i plena d’anècdotes, on es barregen experiència personal, mirada estratègica i una idea recurrent: experimentar, inventar i no renunciar a imaginar altres maneres de fer les coses.

  • #14 - MARTA SALICRÚ: "Em dec a la llengua i a la ciutat, i no a un partit polític" | Off the REC - episode art
    54'

    #14 - MARTA SALICRÚ: "Em dec a la llengua i a la ciutat, i no a un partit polític" | Off the REC

    Quedem amb la Marta Salicrú a la sala de Bon Govern de l'Ajuntament de Barcelona. Ella és comissionada de política lingüística de l’Ajuntament de Barcelona, periodista musical i gestora cultural. Es troba en una etapa vital i professional de canvi profund. Parlem del seu aterratge a l’Ajuntament i del repte de construir pràcticament des de zero una estructura municipal per treballar a favor del català, amb una mirada transversal: drets lingüístics, ús social de la llengua i la voluntat clara que es pugui viure en català a Barcelona. Salicrú defensa la llengua des del marc dels drets humans, rebutja discursos coercitius i insisteix que el català ha de ser una eina de cohesió i d’igualtat d’oportunitats, també per a la ciutadania nouvinguda. La conversa entra de ple en el terreny que millor coneix: la cultura i la música. Reflexionem sobre com les escenes musicals, els mitjans i les noves generacions estan contribuint a una normalització del català des de la naturalitat, no només des de l’activisme. Parlem de folklore i avantguarda, de música urbana, de la permeabilitat entre mainstream i underground, de l’escena queer catalana i del paper dels mitjans a l’hora de definir (o no) les escenes. També apareixen referències al K-pop com a model de soft power cultural i a la necessitat de generar múscul per a la creació digital en català. Salicrú també comparteix la seva trajectòria prèvia —de la premsa musical a la direcció de Ràdio Primavera Sound—, la seva relació constant amb la síndrome de la impostora, la consciència de classe i una manera d’entendre el lideratge molt vinculada a “arremangar-se” i fer de tot quan cal. Cap al final, parlem de la despolitització (o no) de la llengua, del paper de grans artistes quan incorporen el català a la seva obra i del seu dia a dia actual, marcat per reunions, coordinació amb entitats i la gestió de vulneracions de drets lingüístics. I, com no podia ser d’altra manera a Off the REC, tanquem amb una confessió fora de micròfon: el seu vincle amb Barcelona ve de lluny… fins a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics del 92. Una conversa sobre llengua, cultura, poder, escena musical i responsabilitat pública, amb una de les veus que avui pensa el català des de dins de les institucions —i també des de l’experiència de qui ha viscut la cultura des de la trinxera.

  • #13 - PAU VALLVÉ: "He intentat deixar la música moltes vegades però no puc" | Off the REC - episode art
    38'

    #13 - PAU VALLVÉ: "He intentat deixar la música moltes vegades però no puc" | Off the REC

    Quedem amb Pau Vallvé a l'estudi on va gravar el seu últim disc, a Osona. Entre instruments, records i hores d’assaig acumulades, parlem del canvi radical en la seva manera de crear: deixar de fer-ho tot sol a casa per compartir procés, espai i decisions amb els músics que l’acompanyen. Un disc fet al revés, prioritzant el camí per sobre del resultat, i que —segons ell mateix— és el primer que no ha patit fent. Vallvé reflexiona sobre la seva relació amb els concerts, l’energia de tocar amb amics i per què creu que el públic repeteix als seus bolos: fugir de l’estratègia, barrejar intensitats, parlar amb la gent i fer exactament el que els ve de gust. També explica com ha après a posar límits a la música per no deixar que s’ho mengi tot: menys workaholisme, més vida fora de l’escenari, i nous espais com el ioga, l’anglès o tornar a estudiar —ara disseny gràfic— per tornar-se a sentir aprenent. La conversa entra també en la pressió actual sobre els artistes joves, la cultura de la fama, la dificultat de no creure’s el personatge i la seva manera d’entendre la música des de l’autogestió, els valors i la coherència més enllà de les lletres. Parlem de créixer sense perdre el control, d’escollir companys de viatge per qui són i no pel currículum, i de per què prefereix concerts on hi ha connexió real abans que “pesca d’arrossegament” de públic. També hi ha espai per mirar enrere: els inicis tocant des de ben petit, l’etapa metal adolescent, la vida als locals d’assaig i tot el que s’aprèn fent música en equip. I, com a tancament, una anècdota mítica i dolorosament divertida dels seus inicis: el dia que, sense voler, van esborrar el so del concert de Gossos. Una xerrada honesta, plena de procés, dubtes, decisions i una idea clara: fer música sí, però sense deixar que el personatge es mengi la persona.

  • #12 - ÒSCAR FERNANDEZ: "L’extrema dreta ha influït en la manera com tractem l'actualitat" | Off the REC - episode art
    33'

    #12 - ÒSCAR FERNANDEZ: "L’extrema dreta ha influït en la manera com tractem l'actualitat" | Off the REC

    Quedem amb l'Òscar Fernández a l'estudi 107 de Catalunya Ràdio. Repassem amb ell les gairebé tres dècades de trajectòria a la ràdio pública. Des del seu pas pels esports fins al seu rol actual com a cap d’informatius, parlem dels canvis en la ràdio dels últims anys i la responsabilitat de fer informació en un mitjà públic. Parlem de la vergonya davant del micròfon, de la manera d’entendre les entrevistes —especialment amb polítics—, del paper de les corresponsalies, de la diferència entre ràdio pública i privada i de com l’actualitat i les xarxes han accelerat la manera d’explicar el món. Una conversa reposada sobre periodisme, ràdio i vocació, amb una confessió final que, en teoria, no havia de sortir d’aquí.

  • #11 - ALÈXIA PASCUAL: "Estic sacrificant la meva vida per la meva feina" | Off the REC - episode art
    49'

    #11 - ALÈXIA PASCUAL: "Estic sacrificant la meva vida per la meva feina" | Off the REC

    Quedem amb l'Alèxia Pascual al Teatre Victòria. És el primer cop que torna al teatre després d'acabar 'Mar i Cel'. Una xerrada honesta, vulnerable i sense filtres sobre què hi ha realment darrere de l’èxit. L’Alèxia ens parla del seu camí des d'Eufòria fins a 'Mar i Cel' i 'Los Miserables', del sacrifici físic i emocional que exigeix el teatre musical, de la soledat, del perfeccionisme i de la pressió constant d’estar exposada al judici. Reivindica l’error com a bellesa, la imperfecció com a veritat escènica i reflexiona sobre la dificultat de gaudir els grans moments quan vas amb el pilot automàtic posat. També obre el cor parlant de la por, de l’autoestima, de la necessitat de cuidar-se, de la teràpia, de la vocació viscuda gairebé com una missió vital i del conflicte entre viure per la feina i viure la vida. I sí, també parla sense embuts de la música, del pànic escènic, de per què se sent més lliure dins d’un personatge que sent ella mateixa. Una conversa íntima sobre l’ofici, l’ambició, la fragilitat i el preu de perseguir allò que estimes. I, com a colofó final, una confessió mai explicada públicament que demostra que el talent interpretatiu de l’Alèxia ve de ben petita.

  • #9 - ORGULLOSAMENT PALLASSA amb PEPA PLANA - Off the REC - episode art
    38'

    #9 - ORGULLOSAMENT PALLASSA amb PEPA PLANA - Off the REC

    Quedem amb la Pepa Plana a La Central del Circ. Una conversa sobre l'humor i la vida de l'artista que viu de fer feliç a la gent fins i tot quan no ho està. 'Off the REC' és un pòdcast produït per La Bombilla Media amb la col·laboració de l'ICEC.