#13 - PAU VALLVÉ: "He intentat deixar la música moltes vegades però no puc" | Off the REC

Quedem amb Pau Vallvé a l'estudi on va gravar el seu últim disc, a Osona. Entre instruments, records i hores d’assaig acumulades, parlem del canvi radical en la seva manera de crear: deixar de fer-ho tot sol a casa per compartir procés, espai i decisions amb els músics que l’acompanyen. Un disc fet al revés, prioritzant el camí per sobre del resultat, i que —segons ell mateix— és el primer que no ha patit fent.

Vallvé reflexiona sobre la seva relació amb els concerts, l’energia de tocar amb amics i per què creu que el públic repeteix als seus bolos: fugir de l’estratègia, barrejar intensitats, parlar amb la gent i fer exactament el que els ve de gust. També explica com ha après a posar límits a la música per no deixar que s’ho mengi tot: menys workaholisme, més vida fora de l’escenari, i nous espais com el ioga, l’anglès o tornar a estudiar —ara disseny gràfic— per tornar-se a sentir aprenent.

La conversa entra també en la pressió actual sobre els artistes joves, la cultura de la fama, la dificultat de no creure’s el personatge i la seva manera d’entendre la música des de l’autogestió, els valors i la coherència més enllà de les lletres. Parlem de créixer sense perdre el control, d’escollir companys de viatge per qui són i no pel currículum, i de per què prefereix concerts on hi ha connexió real abans que “pesca d’arrossegament” de públic.

També hi ha espai per mirar enrere: els inicis tocant des de ben petit, l’etapa metal adolescent, la vida als locals d’assaig i tot el que s’aprèn fent música en equip. I, com a tancament, una anècdota mítica i dolorosament divertida dels seus inicis: el dia que, sense voler, van esborrar el so del concert de Gossos.

Una xerrada honesta, plena de procés, dubtes, decisions i una idea clara: fer música sí, però sense deixar que el personatge es mengi la persona.