#14 - MARTA SALICRÚ: "Em dec a la llengua i a la ciutat, i no a un partit polític" | Off the REC

Quedem amb la Marta Salicrú a la sala de Bon Govern de l'Ajuntament de Barcelona. Ella és comissionada de política lingüística de l’Ajuntament de Barcelona, periodista musical i gestora cultural. Es troba en una etapa vital i professional de canvi profund.

Parlem del seu aterratge a l’Ajuntament i del repte de construir pràcticament des de zero una estructura municipal per treballar a favor del català, amb una mirada transversal: drets lingüístics, ús social de la llengua i la voluntat clara que es pugui viure en català a Barcelona. Salicrú defensa la llengua des del marc dels drets humans, rebutja discursos coercitius i insisteix que el català ha de ser una eina de cohesió i d’igualtat d’oportunitats, també per a la ciutadania nouvinguda.

La conversa entra de ple en el terreny que millor coneix: la cultura i la música. Reflexionem sobre com les escenes musicals, els mitjans i les noves generacions estan contribuint a una normalització del català des de la naturalitat, no només des de l’activisme. Parlem de folklore i avantguarda, de música urbana, de la permeabilitat entre mainstream i underground, de l’escena queer catalana i del paper dels mitjans a l’hora de definir (o no) les escenes. També apareixen referències al K-pop com a model de soft power cultural i a la necessitat de generar múscul per a la creació digital en català.

Salicrú també comparteix la seva trajectòria prèvia —de la premsa musical a la direcció de Ràdio Primavera Sound—, la seva relació constant amb la síndrome de la impostora, la consciència de classe i una manera d’entendre el lideratge molt vinculada a “arremangar-se” i fer de tot quan cal.

Cap al final, parlem de la despolitització (o no) de la llengua, del paper de grans artistes quan incorporen el català a la seva obra i del seu dia a dia actual, marcat per reunions, coordinació amb entitats i la gestió de vulneracions de drets lingüístics.

I, com no podia ser d’altra manera a Off the REC, tanquem amb una confessió fora de micròfon: el seu vincle amb Barcelona ve de lluny… fins a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics del 92.

Una conversa sobre llengua, cultura, poder, escena musical i responsabilitat pública, amb una de les veus que avui pensa el català des de dins de les institucions —i també des de l’experiència de qui ha viscut la cultura des de la trinxera.