#15 - SIMONA LEVI: “El sistema vol que tinguem passions tristes per controlar-nos” | Off the REC

Quedem amb la Simona Levi al seu pis a Barcelona. Una entrevista que travessa teatre, activisme, feminisme, cultura digital i poder institucional.

Levi recorda la seva arribada a la Barcelona dels anys 90 i com la ciutat es va convertir en casa seva, també com a espai d’acció cultural i política. Parla de la creació d’un espai teatral autogestionat al Raval, de l’underground escènic de l’època i d’una manera d’entendre el teatre físic, l’humor i la provocació com a eines profundament polítiques.

L’entrevista entra de ple en la seva trajectòria activista: la relació entre ironia i empoderament, el lideratge femení en entorns hostils, i com —segons explica— el fet de no ser presa seriosament li ha permès, en alguns moments, treballar “sota el radar” i impulsar iniciatives amb impacte real. Repassa també experiències vinculades a la lluita contra la corrupció, a dispositius ciutadans sorgits després del 15M i a filtracions que van tenir conseqüències judicials rellevants.

Una part central de la conversa gira al voltant dels drets digitals i la sobirania tecnològica: la dependència de les administracions públiques de grans corporacions tecnològiques, la gestió de dades, el programari lliure i els riscos de deixar infraestructures digitals clau en mans privades. Levi defensa que hi ha alternatives viables i explica projectes i propostes concretes en aquest àmbit.

També reflexiona sobre la política actual, la distància entre discurs i fets, el funcionament intern de les institucions, la dificultat de transformar-les des de dins i la necessitat —segons ella— de generar pressió social organitzada. Parla de polarització, del malestar social que alimenta l’extrema dreta i de la importància d’analitzar els motius d’aquest malestar per construir respostes “lògiques” que millorin les condicions materials de vida.

Una conversa directa, crítica i plena d’anècdotes, on es barregen experiència personal, mirada estratègica i una idea recurrent: experimentar, inventar i no renunciar a imaginar altres maneres de fer les coses.