’El somni de la ciutat’, ficció sonora de la novel·la original de Màrius Mollà, publicada amb el pseudònim d’Andrés Vidal (Planeta, 2012). Equip de producció: Rosa Moya, narració, adaptació i guió amb l’assessorament del propi autor Màrius Mollà. Mònica Socias, càsting de veus i producció executiva. Samuel Gómez, disseny gràfic. Josep Maria Solé, adaptació sonora i muntatge tècnic.
En Juan Navarro i en Dimas mantenen una conversa tranquil•la entre pare i fill; després de l’aparició de la Inés i les seves explicacions, en Dimas ha reconsiderat la seva postura. S’adreça a l’hotel del Casino i demana per parlar amb la seva mare... L’apropament entre ambdós reconstrueix un pont que semblava completament derruït...
Continuen els tripijocs d’en Ferran Jufresa; en aquesta ocasió empeny en Dimas envers el seu objectiu en l’àmbit immobiliari: aconseguir a bon preu, com sigui, terrenys del Camp de l’Arpa que ara estan fragmentats, però que, units, auguren un futur excel•lent. Molt més engrescador que això resulta la visita que cap al tard fa a l’obrador de joieria; només hi troba la Laura i la intimitat i la penombra són els que els acompanyen a deixar-se anar l’un en braços de l’altre...
El 30 de novembre de 1914, amb motiu de la missa oficiada pel bisbe Reig a la cripta del temple expiatori, més de dues mil persones s’agrupen a l’entrada; no tothom pot assistir-hi, però sí que ho aconsegueixen veïns com en Juan, en Dimas i en Guillem i potentats com els Jufresa. En sortir, la Laura coneix en Juan Navarro, el pare d’en Dimas, i es cauen la mar de bé. En Guillem està exultant per dins; no només hi ha un querubí de l’obra amb la seva cara sinó que l’omple veure tan contenta la seva família...
A casa dels Navarro, la història de la Carmela, l’esposa i mare que va abandonar en Juan i en Dimas fa vint-i-dos anys, no s’ha tancat, ans al contrari. La Inés, també filla d’ella, es presenta i a en Dimas no li tolera que no hagi volgut escoltar allò que la mare havia de dir-li: són germanastres; és una noia de caràcter i bé que troba la manera d’explicar-li que la Carmela va ser violada pel seu patró i apartar-se d’en Juan va ser l’única manera d’evitar la seva humiliació o, encara pitjor, que el desig de venjança l’arrossegués a la presó o a la mort per l’estupidesa de l’honor...
A la nova botiga dels joiers Jufresa al Passeig de Gràcia, la inauguració transcorre entre felicitacions i bons auguris d’amics i autoritats. Els que hi estan involucrats pregunten al Ferran Jufresa pel següent enviament de cel•lulosa d’estraperlo; l’èxit del primer els desperta l’ànsia de més. En l’aspecte més social, la Laura és, en contra del seu desig, objectiu d’especulacions... Per quan el casament amb en Jordi Antich?
La corrua de camions de l’expedició liderada per en Dimas Navarro torna de Bilbao sense novetats; èxit de la missió i un punt per a en Ferran Jufresa. De visita al London Bar, en Dimas coneix en Manel, un dels cambrers, que sap com fer amics i s’interessa per ell en un moment que al jove li ve de gust compartir les seves cabòries, en especial les que giren al voltant de la Laura Jufresa. Amb les coses de casa, en canvi, la sorpresa el sacseja amb un cop ben fort: en Juan s’ho fa venir bé per tal que l’acompanyi i el deixa davant d’una dona que, pel que sembla, té molt a dir-li; és la Carmela, la seva mare. En Dimas s’ho pren molt malament, gairebé com una humiliació, i la rebutja de ple.
En Guillem Navarro fa de model per a la feina d’escultora de la Laura Jufresa a la Sagrada Família. Ella pregunta pel viatge d’en Dimas i el menut creu veure-hi un interès que li agrada. Just el contrari del que sent quan, en mig de la feina, els visita en Jordi Antich, que no li cau gens bé. Voltant per l’obra, intervenint una mica a tot arreu, l’Antoni Gaudí en persona, un geni exigent, però de caràcter afable...
Encara patint per haver ocultat a la Laura la veritat sobre l’acomiadament d’en Pau Serra, operari del taller de joieria dels Jufresa, en Dimas Navarro prepara la primera expedició ordenada per en Ferran Jufresa. Deixa a casa en Guillem i el seu pare, estranyament content aquells dies, i una vegada carregada tota la mercaderia en camions, emprèn el camí cap a Bilbao amb varis conductors i el salconduit que els proporciona el policia Esteban Bragado. Una vegada allà, el contraban de guerra s’embarcarà cap a Hamburg.
Per Tots Sants i al Cementiri de Montjuïc, davant del nínxol del seu germà i la seva cunyada, els pares difunts d’en Guillem, una persona observa en Juan Navarro. Després de vint-i-dos anys de no veure’s, la Carmela, la seva esposa, havent coincidit dies enrere amb en Dimas a l’hotel del Casino de l’Arrabassada, no pot evitar que se li despertin definitivament un torrent de records. Hagués passat el que hagués passat, ha transcorregut prou temps? Les mans que s’agafen diuen que sí...
En Cambrils i Pou, el tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona té tractes amb l’Esteban Bragado, un policia de l’ala dura, força obsessionat amb la caça d’anarquistes i que no li fa lletjos a donar un cop de mà als polítics que escombren cap a casa seva en qüestió d’influències i interessos personals...
En el seu procés de d’obeir i mantenir la confiança d’en Ferran Jufresa, en Dimas Navarro n’ha hagut de fer una de gens plaent: acomiadar de manera inflexible un vell treballador de la joieria que ha justificat la seva absència del taller de joieria adduint estar malalt quan, en realitat, qui estava malalt era el seu net... Quan, casualment, la Laura li pregunta al respecte, en Dimas, conscient de la injustícia comesa, no troba el valor suficient i li menteix...
En Dimas Navarro té una estranya trobada a l’hotel del Casino de l’Arrabassada mentre espera en Ferran Jufresa, el seu cap; una dona del servei es posa tot d’una molt nerviosa en parlar amb ell... El mateix dia, en Ferran li comunica l’oportunitat que ha rebut de mans dels seus contactes: un important industrial tèxtil té un carregament de cel•lulosa que tindrà molt bon preu al mercat dels contendents de la guerra europea, però, és clar, si no vol enemistar-se ni amb aliadòfils ni amb germanòfils necessita un intermediari; iaquest serà ell, que s’hi guanyarà un bon percentatge...