’El somni de la ciutat’, ficció sonora de la novel·la original de Màrius Mollà, publicada amb el pseudònim d’Andrés Vidal (Planeta, 2012). Equip de producció: Rosa Moya, narració, adaptació i guió amb l’assessorament del propi autor Màrius Mollà. Mònica Socias, càsting de veus i producció executiva. Samuel Gómez, disseny gràfic. Josep Maria Solé, adaptació sonora i muntatge tècnic.
Ara que en Ferran, l’hereu del negoci familiar del joiers Jufresa, es troba més segur i acompanyat en els seus negocis, té les orelles ben obertes a possibles noves oportunitats. L’Andreu Cambrils i Pou, primer tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona i home també atent a tot allò que li sigui de profit, li n’ofereix una d’inofensiva, discreta i poc comprometedora segons ell...
La participació voluntària de la Laura Jufresa a les obres de la Sagrada Família desperten airades discussions entre els amics i coneguts d’ella i en Jordi Antich, però això no disminueix el valor del que ella està aprenent treballant per a l’Antoni Gaudí. Més enllà d’aquests debats, unes altres cabòries ocupen una bona part de la ment tant de la Laura com d’en Dimas Navarro...
Els dos menuts, en Guillem i el seu amic Tomàs, parlen amb admiració de la seva nova amiga Laura, l’artista que treballa a la Sagrada Família; ella els ha començat a dibuixar i els diu que encara ho voldrà fer en més ocasions. Quan en Dimas Navarro va a buscar en Guillem i es troba amb la Laura Jufresa cap dels dos no pot evitar un diàleg nou, més lliure, lluny de de les feines respectives...
De la mà d’en Ferran en Dimas Navarro ha començat a entrar en la vida de la família Jufresa gairebé sense plantejar-s’ho. Tot aquell entorn li provoca sentiments i, malgrat que ell només es vol deure a la feina, una mena de buidor interior li demana també atenció...
La Laura Jufresa ja combina la seva feina a l’obrador de joieria amb les estones que pot passar a la Sagrada Família. En una de les seves feines de preparació, quan treu esbossos dels nens de l’escola adjacent a l’obra, coneix en Guillem Navarro i el xiquet de seguida li cau bé...
En Dimas Navarro ja ha començat a treballar per a en Ferran Jufresa, que l’introdueix en els seus afers i, de moment, el tracta amb deferència. Que en algun moment o altre en Dimas coincideixi al taller de joieria de la família fa inevitable que conegui la Laura, tot i que no ho fa amb gaire bon peu...
La Laura Jufresa ha rebut una proposta singular que pot compatibilitzar amb la seva feina al taller de joieria de la família; res de recular, ans al contrari, li diu un antic professor de La Llotja: pot ajudar en les feines d’escultura al temple de la Sagrada Família, a les ordres de l’Antoni Gaudí que, al seixanta-dos anys, és admirat i respectat per molta gent. En Guillem Navarro se la troba a la sortida de l’obra i s’estranya en sentir que allà hi treballarà una dona...
En Dimas Navarro, vist per en Guillem, el seu germà petit (en realitat sabem que són cosins), és ara una persona important perquè se’n va a treballar més ben vestit. A la partida de cartes on en Dimas acompanya un altre dels socis del seu patró, coincideix amb en Ferran Jufresa, que queda impressionat per la determinació de les solucions del jove. No triga, doncs, a oferir-li feina; a més a més del taller de joieria té altres iniciatives al cap...
És l’estiu. Tornada la Laura Jufresa de la seva estada a Itàlia, en Carlo ja és història. A la casa familiar el temps passa lentament i en Jordi Antich, amic de fa molts anys, no perd el temps apropant-se-li, mentre ella es reincorpora al negoci de la joieria amb tots els seus somnis artístics sota el braç, mal que aquests potser li pesin al seu germà gran, en Ferran...
El progrés d’en Dimas Navarro davant d’en Ribes i Pla és ja un fet. Les maneres valentes i intel·ligents de com va encarrilar primer el tema de la vaga a les cotxeres i després l’arrogància d’en Gustau Baldrich, el responsable de l’escorxador que els volia apujar preus abusivament, han demostrat el seu caràcter resolutiu.
En Dimas Navarro promocionat a contramestre després del violents esdeveniments relacionats amb la vaga a les cotxeres del tramvia, s’assabenta a través el patró Ribes i Pla d’una sospita d’abús en un altre dels seus negocis, aquest relacionat amb el món de l’adoberia, per part del principal proveïdor de pells fresques.
A Roma vàrem assistir al gran disgust de la Laura Jufresa en descobrir una traïció d’índole diferent a la que van patir els treballadors de les cotxeres del tramvia: a ella és en Carlo qui li va fallar. Per dins alguna cosa se li va remoure i... li va dur la seva Barcelona al pensament.