’El somni de la ciutat’, ficció sonora de la novel·la original de Màrius Mollà, publicada amb el pseudònim d’Andrés Vidal (Planeta, 2012). Equip de producció: Rosa Moya, narració, adaptació i guió amb l’assessorament del propi autor Màrius Mollà. Mònica Socias, càsting de veus i producció executiva. Samuel Gómez, disseny gràfic. Josep Maria Solé, adaptació sonora i muntatge tècnic.
La vaga dels treballadors de les cotxeres d’Horta acaba destapant una doble traïció de la qual sembla responsable en Daniel Montero, el contramestre. En canvi, en Dimas Navarro, que la seva part fosca també hi va tenir, en surt reforçat, tal i com ell esperava...
La vaga a les cotxeres d’Horta ha començat i els treballadors decideixen en assemblea anar a més. En Dimas Navarro confirma que en Daniel Montero els vendrà al patró, l’Hèctor Ribes i Pla. No pot canviar el destí dels treballadors, però potser el seu sí; li proposa, doncs, també ell un tracte al patró...
Ens traslladem a Roma i coneixerem a la Laura, filla de l’eminent família de joiers Jufresa. Estudia a Roma al costat del mestre Zunico, bon amic del seu pare. A la bella ciutat ha conegut en Carlo, un jove instruït i atractiu que es dedica a la pintura. No sap si fa bé, però la jove decideix deixar-se portar...
A les cotxeres d’Horta, entre els operaris del tramvia, hi ha descontentament. En Daniel Montero, el contramestre, antigament en contacte amb els sindicats clandestins, els fa treballar durament, però no oblida els seus orígens i els demana un xic de paciència, el moment d’iniciar una vaga s’apropa. En Dimas Navarro porta catorze anys treballant allà; se sent diferent als companys i el cap no para de barrinar-li què fer per a accedir a una vida millor...
1904, quan en Juan Navarro conduïa el tramvia d'Horta cap al centre de Barcelona va patir un accident del qual ell en va ser un dels principals ferits. El seu fill, en Dimas, empleat a les cotxeres, no va poder fer-hi res...
Barcelona, 1914. Un fill d’immigrants, Dimas Navarro, es nega a acceptar el seu destí com a mecànic a les cotxeres del tramvia. En aquesta aspiració per escalar socialment s’uniran dues famílies, els Navarro, de condició humil, i els Jufresa, una de les nissagues de joiers més importants de la Ciutat Comtal, amb en Ferran com hereu ambiciós, i la Laura, la germana petita, una noia avançada al seu temps que compagina la feina a l’obrador amb la col•laboració al taller de la Sagrada Família d’en Gaudí.